La frontera pirinenca, lluny de ser una barrera, ha estat històricament per a la gent de la zona un territori de connexió i intercanvi, travessat per un flux constant de persones, mercaderies i treballadors d’ambdues bandes de la carena. En efecte, els habitants dels territoris d’ambdós costats dels Pirineus han anat a una i altra banda en funció de les seves circumstàncies personals i de les diverses situacions econòmiques o polítiques. Vincles familiars, comercials i laborals han articulat una comunitat, malgrat que no té cap base institucional i administrativa. Durant uns quants anys (1936-1945), el pas de la frontera esdevingué un objectiu vital obligat per a milers de víctimes de la guerra i la repressió.
Els fugitius de les dictadures instaurades a ambdues bandes protagonitzaren una epopeia que mereix ser rememorada i preservada per a les generacions futures perquè aquestes coneguin la necessitat de protegir la pau i la democràcia, així com la seva fragilitat.